EMERGÈNCIES I ANIMALS PERDUTS

A la PAS comptem amb una xarxa de voluntaris que atenen avisos d'emergències i casos d'animals que s'han perdut. Quan es rep un avís, ens mobilitzem per mirar d'atendre cada petició. El nostre equip de rescat està format per persones molt diverses que comparteixen un objectiu comú: el benestar de qualsevol animal que es trobi en una situació de vulnerabilitat. Majoritàriament atenem casos de gossos i gats però també ens hem ocupat d'ànecs, ocells de diverses espècies, conills, fures, etc. Mantenir una xarxa nombrosa i activa és vital per salvar vides, la cadena és llarga i no es pot trencar. Tothom compta: des de qui agafa el telèfon o respon un missatge a les xarxes fins a la persona que busca durant hores o fa kilòmetres per recollir un animal malferit. Les emergències es divideixen en:



Ferits o malalts

Si trobes un animal que necessita atenció veterinària, ja sigui perquè esà malferit o malalt, no passis de llarg. Posa't en contacte amb nosaltres a través de les nostres xarxes o per e-mail i explica'ns, amb detall, de quin animal es tracta, en quines condicions està i on es troba (si pots fes-li una fotografia i adjunta-la). De la teva actuació en pot dependre la seva vida. Para't. Mira'l. Avisa'ns.



Perduts

Molts dels casos que atenem són d'animals que s'han perdut. Si trobes un animal que sembla desorientat, avisa'ns a través de les nostres xarxes o per e-mail o truca a la policia local. Fent-ho pots evitar que acabi atropellat o amb un altre desenllaç fatídic . Quan trobem un gos o un gat en comprovem el seu estat d'identificació i, depenent de si porta xip o no, truquem la seva família o comencem a fer-ne difusió per localitzar-la (tant físicament com a través de les nostres xarxes i de la pàgina Perros y gatos perdidos/encontrados en Sant Cugat). 



Maltractament

Davant del maltractament, ACTÚA i DENUNCIA. Els nostres ulls i veu són l’única possibilitat que tenen per gaudir d’una vida digna i lliure de patiment. En primer lloc, informa't de l'ordenança municipal de la nostra ciutat, lleis autonòmiques o estatals de protecció animal i verifica si s’estan vulnerant normes jurídiques o lleis. Dóna avís a la policia local, mossos d'esquadra o Seprona o a entitats animalistes com la nostra. Aquestes accions tan simples i fàcils poden suposar un canvi radical per a ells.


Has perdut el teu gos?

Confirmar que realment ha desaparegut i no moure's del punt on s'ha deixat de veure.

Aquest punt és clau. Tenim comprovat que la gran majoria dels animals perduts tornen al punt on es van perdre. Moltes vegades, es comet el gran error de començar a fer voltes i més voltes, aconseguint que el pobre animal, si vol tornar a aquell punt, comenci a rastrejar l'olor dels amos per tot arreu, i quan per fi torna al punt on va desaparèixer, els amos ja han marxat esgotats de voltar i desesperats per no haver-lo trobat.

Són claus les primeres 48 hores!

És molt important deixar una peça de roba que faci olor de l'amo just en aquell lloc, per potenciar que l'animal s'hi senti acollit i retorni.

Recomanem realitzar totes les trucades oficials imprescindibles per la zona.

Truca a la policia, protectores de la zona, veterinaris, comunicació al registre on tenim el gos per anunciar la pèrdua, etc. No s'ha d'oblidar que un gos pot caminar molts kilòmetres si està espantat o segueix una femella en cel.

Iniciar una difusió en línia massiva.

Tots tenim fotografies del nostre gos a sobre. Adjuntant les dades bàsiques del gos –sexe, edat, color, raça, corretja, collar – i la zona exacta on ha desaparegut. És important utilitzar totes les xarxes socials actuals com el Facebook, Instagram...

Realitzar una difusió física massiva.

Rètols amb una foto, un telèfon, i especificant algun tret a destacar de l'animal. Jo en aquest punt sempre faig la comparativa següent: Oi que quan ve el circ a un poble, tothom n'és conscient? Perquè posen un cartell cada dues passes! Doncs quan es perd un gos, s'han de col·locar cartells a tot arreu. Tothom ha de saber que s'ha perdut el gos! Només així podrem tenir l'ajuda dels mil ulls que caminen cada dia pels carrers.

Com a últim consell, no perdre l'esperança!

Ells no ho faran i us seguiran buscant cada dia.